Mapa del sistema de l’art
He decidit situar la memòria al centre del meu mapa perquè considero que és des d’allà que neix l’art. Els records, les experiències i els sentiments són sovint els que fan “clic” i provoquen que neixi una obra. En el meu cas, aquesta memòria està formada per una família caòtica que m’ha estimat molt, dos països i dos mars que m’han acollit, i per totes les experiències viscudes. Tot això forma part de qui soc i, inevitablement, també de la meva manera de crear.
Abans de llegir Becker pensava que quan pintava estava sola, però ara sé que no és així. Becker explica que l’art no és només el resultat del treball individual de l’artista, sinó que és possible gràcies a una xarxa de persones que cooperen i participen, directament o indirectament, en el procés artístic (Becker, 2008). Aquesta idea em va fer adonar que, encara que sigui jo qui agafa el pinzell, darrere meu hi ha la meva família, altres artistes, els llibres que he llegit, les xarxes socials i totes les persones i experiències que han anat construint la meva mirada. En aquest sentit, he entès que no pinto sola.
La proposta de ruangrupa també m’ha fet pensar en la importància de crear en comunitat. Considero que crear amb altres persones afegeix més que resta: compartir espais, idees i recursos ens fa sentir acompanyats i més capaços d’afrontar les dificultats que tradicionalment s’han associat a la vida de l’artista. La idea del lumbung, basada en compartir recursos i en la presa de decisions col·lectiva, em fa pensar que hi ha altres maneres de crear i sostenir la pràctica artística més enllà del treball individual (Antón, 2022).
Al mateix temps, crec que continuen existint desigualtats importants dins del sistema de l’art. Des de la meva perspectiva, accedir a un museu o a una institució artística tradicional continua sent difícil si no es disposa de recursos econòmics o dels contactes adequats. Per això he representat els museus, els directors i els finançadors com a espais de poder o possibles barreres. En canvi, les xarxes socials, el boca-orella, els contactes personals i la creació comunitària poden generar altres vies per donar visibilitat a una obra. Actualment, les xarxes socials permeten construir una plataforma des d’on mostrar i fins i tot vendre el propi treball, encara que considero que aquesta visibilitat no té necessàriament el mateix reconeixement o poder de legitimació que pot proporcionar un museu.
Finalment, he utilitzat tres colors perquè volia diferenciar les relacions que es construeixen a partir de la memòria. El groc representa la memòria i les experiències que formen part de la meva identitat; el lila, el suport i la cooperació amb altres persones i xarxes; i el rosa, els espais on percebo més poder i possibles barreres. Les fletxes mostren que aquestes relacions no estan aïllades, sinó que es connecten i s’influeixen mútuament.
Referències bibliogràfiques
Antón, R. (2022). Compostando documenta15. Polièdrica Magazin. https://www.poliedrica.cat/es/compostando-documenta15/
Becker, H. S. (2008). Mundos del arte y actividad colectiva. A Los mundos del arte. Sociología del trabajo artístico (pp. 17–59). Universidad Nacional de Quilmes.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.