PRÀCTICA: Procés
Hola,
Aquesta videocreació forma part d’una videoinstal·lació situada en un espai obert, un jardí o un bosc, on diverses persones de diferents edats apareixen amb una pantalla integrada al rostre. A la pantalla s’hi projecten ulls en primeríssim primer pla que miren fixament a l’espectador, amb moviments mínims i parpelleigs lents, generant una sensació d’incomoditat i fatiga visual.
La peça reflexiona sobre la hiperconnexió constant i la vigilància digital contemporània, posant en qüestió la relació entre mirar i ser mirat. El rostre humà, com a espai tradicional d’identitat i expressió, queda ocult darrere el dispositiu, de manera que la identitat facial és substituïda per una mirada digital que no descansa mai.
La ubicació en un entorn natural reforça el contrast entre un espai associat al descans i la presència persistent de la tecnologia, suggerint que la desconnexió ja no és possible ni tan sols fora dels entorns digitals. L’espectador, enfrontat directament a aquesta mirada, deixa de ser un observador passiu per convertir-se en l’objecte observat, produint una inversió del rol tradicional entre subjecte i imatge.
Mitjançant la repetició en bucle, els plans llargs i l’absència de narrativa explícita, la peça construeix una experiència de vigilància silenciosa i contínua que apel·la a la sensació de cansament visual i emocional pròpia de l’exposició constant a les pantalles.
En el moment actual, la videocreació es troba encara en fase de producció, ja que les persones participants en el vídeo només tenen disponibilitat per a la gravació a mitjans d’aquesta setmana. Un cop realitzades les preses, es completarà el muntatge final del vídeo mantenint els criteris formals i conceptuals definits en els esbossos i en la proposta inicial.
Afegeixo els esbossos i el vídeo que, en principi, es projectarà a la pantalla:



Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.